Lo Guston de la Roconhòla teniá dins son codèrc, a l’abric de las ventadas, una tièira de bornhons, plan alinhats. Cada an, sas abelhas li balhavan un mial famós per son gost requist que fasiá sabor.
Dins tota la ribièira d’Òlt, d’Antraigas a Livinhac se’n trobava pas de melhor. Las espeçariás de l’encontrada lo se disputavan. Quitament las de La Sala e de Rodés lo li venián crompar. Aquelas brescas dauradas embaumavan de serpol, de catons de castanhièrs, de romes e de floretas perfumadas…
Altorn de son ostalet se trobava un pradèl, un ortet. Pus bas, se quilhava una brava castanhal. Dins aquelches espàcis, ont las flors cracinavan al solelh de la prima, sas bestioletas posavan sens patir la liquor de totas aquelas floretas saborosas. Un riu cande rajava, bordat de brissas, ont podián s’abeurar a dos passes de l’apièr.
Cada jorn i anava, fasiá un virat. La pipa penchada al bèc ( ). Aquí, setat sus un soc, las espiava trabalhar ; dintravan las...
Dins tota la ribièira d’Òlt, d’Antraigas a Livinhac se’n trobava pas de melhor. Las espeçariás de l’encontrada lo se disputavan. Quitament las de La Sala e de Rodés lo li venián crompar. Aquelas brescas dauradas embaumavan de serpol, de catons de castanhièrs, de romes e de floretas perfumadas…
Altorn de son ostalet se trobava un pradèl, un ortet. Pus bas, se quilhava una brava castanhal. Dins aquelches espàcis, ont las flors cracinavan al solelh de la prima, sas bestioletas posavan sens patir la liquor de totas aquelas floretas saborosas. Un riu cande rajava, bordat de brissas, ont podián s’abeurar a dos passes de l’apièr.
Cada jorn i anava, fasiá un virat. La pipa penchada al bèc ( ). Aquí, setat sus un soc, las espiava trabalhar ; dintravan las...
Il vous reste 90% de l'article à lire.
Vous devez bénéficier d'un abonnement premium pour lire l'article.
Abonnement sans engagementDéjà abonné ? Connectez-vous
L'espace des commentaires est ouvert aux inscrits.
Connectez-vous ou créez un compte pour pouvoir commenter cet article.